Manuel de Pedrolo i Molina va nèixer a l'Aranyó, a la comarca de la Segarra, el 1 d'abril del 1918.
Va viure amb el seu pare i la seva tieta per la desgraciada mort de sa mare.
Va fer el Batxillerat a Tàrrega i va concluir els seus estudis a Barcelona. Pedrolo va deixar la seva època estudiantil a causa de la guerra civil. Es va mobilitzar a la guerra i allí va perdre el seu germà, això l'afectà profundament. Després d'uns anys de festeig es va instal·lar a viure amb la seva dona a Barcelona.
Va começar a escriure de molt jove i ben aviat va començar a ser recolzat per un gran nombre de lectors.
Tot i que va destacar com a novel.lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Volia cultivar tots els gèneres perquè era una manera d'expresar els seus pensaments, per tal de que arribesin a tothom. I també es va dedicar a la traducció.
Va ser influienciat per les novel·les sobretot americanes i també franceses, aixo va provocar la manca de sentimentalisme i va implantar el corrent filòsofic del moment a la cultura catalana. Va dirigir "La Cua de Palla", la primera col.lecció de novel.la negra en llengua catalana. A part de triar-ne els títols, en traduirà bastants i hi aportarà obra pròpia.
Més endavant el van nombrar una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va ser premiat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. Del centenar d'obres la majoria han sigut públiques darrerament a causa de la censura. A sigut l'escriptor català més llegit de la història.
A més de ser llegit, Pedrolo va ser "seguit".
Hi ha dos temes importantíssims en el seu pensament que van tenir la seva traducció adient en els seus escrits: l'alliberament de la dona i l'independentisme d'esquerres dels Països Catalans.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona a l'edat de setanta-dos anys.
